Joan Maragall – Els millors poemes i articles

Potser és un dels millors poetes catalans del segle XX. Va viure en una època de esplendor literària, compartint escena amb il·lustres escriptors com Narcís Oller, Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. La seva obra està molt influenciada pels escriptors i pensadors alemanys: Kant, Dickens, Goethe i Nietzsche.

Se’l considera un renovador de la cultura catalana a través del seu concepte de la «teoria de la paraula viva”, la qual consisteix a escriure tal com parlava la gent en aquella època. Aquest fet dóna a la seva obra un caràcter molt personal i inconfusible pel lector, a més també l’apropa als sentiments i missatges que transmet l’escriptor. Amb aquest toc tan personal i gràcies també al seu vincle amb la cultura alemanya, va contribuir en gran mesura a l’europeïtzació de la cultura catalana.

Joan Maragall va néixer el 10 d’octubre de 1860, en una família burgesa de Barcelona, ​​sent el petit de 4 germans i l’únic home, sempre va viure pressionat del seu pare perquè es fes càrrec de l’empresa familiar de confecció de teixits . Concretament als 15 anys, havent acabat el batxillerat, el seu pare el fa treballar com a aprenent a la fàbrica tèxtil de la família. Aquest va ser un període que ell mateix va definir com «d’infelicitat», i d’amagat va començar a escriure poesia. A l’any 1878 amb 18 anys va publicar el seu primer poema Òptica al diari El Nunci. Un any més tard i després d’una discussió amb el seu pare, surt de treballar a la fàbrica i ingressa a la facultat de dret.

Als 21 anys obté el seu primer premi pel seu poema “Dins sa cambra“, però pocs anys després la seva carrera literària es veu truncada a causa d’una crisi econòmica en que va caure la família i que el va obligar a prendre el control de l’empresa familiar. El 1891 es casa (arribarà a tenir 13 fills) i entre 1893 a l’any 1906 es la seva època de major producció literària, escrivint pràcticament un quart de miler d’articles. El 20 de desembre de 1911 mor amb cinquanta-un anys d’edat a causa de la febre de Malta.

De l’obra que he llegit, i per a la qual us deixo el link més avall, destaco poemes que hem tenen el cor robat com “La vaca cega” (potser el meu favorit), “la Fageda d’en Jordà“, “la Ginesta“, “Elogi a la Sardana” i “Himne Ibèric“. Dels seus escrits he trobat genials els de “Sagrada Família” i “Església Cremada“.

Agregar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: